CONTRIBUCIÓN TOPONÍMICA AL CATÁLOGU DE CAVIDAES DEL MACIZU
PENAUBINA (FASTERA NORTE)
Xesús Fernando Manteca
Xosé Lluis del Río
Grupu d’Espeleoloxía Gorfolí –
Asturies
Entamu.
Ye bien
sabío que cualisquier comunidá humana qu'escueye un territoriu pal so
asitamientu, divídelu y sepártalu d'acordies col usu que d'elli tenga que facer
al empar que va nomando ca espaciu acutáu. Estos nomes enxamás los determina el
caprichu; correspuéndense, les más de les vegaes, coles carauterístiques
xeográfiques del llugar, o tamién col nome o nomatu de quien lu esplote o habite
en propiedá. Los estudios so la toponimia d'Asturies entamaos ya per Xovellanos, siguíos na cabera metada d'esta
dómina dan bona cuenta d’ello. Al empar deteuten un fenómenu frecuente equí y
n'otres árees con dalgún rexistru llingüísticu diferenciáu del castellán: nun
se da la correspondencia esperada ente los usos orales y lo que se reflexa nos
catastros, nomenclátor, mapes y otros documentos alministrativos nos que
s'intenta tracamundiar el topónimu al castellán, privándolu en munches
ocasiones del conteníu sinificativu que tienen tolos topónimos; desvirtuando,
otres vegaes, el so valor hestóricu, xeográficu y afeutivu.
Pero si la
toponimia mayor ta tapecía y camudada nes mentes de la xente por mor d'una castellanización impuesta, nun ye asina cola
toponimia menor, que ta formada polos nomes y nomatos de los llugares separtaos
de les zones d’habitamientu.
Ye equí onde
alcontramos entá los nomes ñidios comu dalgún día taben espardíos per toa
Asturies. Nel casu concretu'l Macizu de Pena Ubina, consérvanse entá gran
bayura de llugares de los que tovía hai alcordanza del so nome; magar que
dalgunos mapes faen un enriedamientu xabaz
al amestar un garapiellu de nomes "castellanizaos" con nomatos
d'orixen asturoriental. Recuperar y
caltener les formes tradicionales na toponimia asturiana, los sos nomes
propios, ye un xestu de respetu pa cola hestoria humana y cultural d'Asturies.
Pero tamién ye nel casu de nueso (la espeleoloxía) una necesidá. Los
espeleólogos somos unos "atropadores" de datos y nún proyeutu de la
importancia'l Catálogu de Cavidaes d'Asturies tamién tien el so sitiu la
toponimia. Si de verdá naguamos per ser lo más oxetivos y fieles a la realidá,
entós habrá d'entamase pelos mesmos nomes de los llugares u se desendolquen les
nueses esploraciones. Y entamar esa
xera ye namái lo que se quier facer con esti trabayu. Un llabor más fondero
tendría necesidá d'una investigación llingüística y asitiase nuna unidá
d'estudiu más pequeña, como ye la parroquia.
A.- NOMES DE LLUGAR XENERICOS.
Nesta
primera riestra topónimos, alcontrámosnos con dellos nomes referíos de forma
xenérica a dalgún llugar con unes carauterístiques perdefiníes. Asina, tenemos:
1.- Canal: Tarrén quebráu y pindiu.
Esti términu desplícase sigún García Arias, dende'l llatín CANALEM (canalis - is).
2.- Col.láu, col.lá: Pasu que
dixebra dos vertientes o llanín nuna cuesta. Del llatín COLLUM LATUM.
3.- Cuitu: Pedratu o monte pedregosu
que destaca onde ta. Tiénense dubies so'l orixen desti términu. Pa Pidal y Piel
ye una palabra d'orixe célticu. Carnoy considérala protoindoeuropea. Nun falta
quien la desplica dende'l llatín (G. de Diego). Corominas piensa que ye d'orixe
prerromanu, o una creación espresiva. Y Hubschmid y Llorente albidren que l'orixe d’esta palabra pue ser hispanu-caucásicu.
4.- Pena: Montaña caliar y grande
que destaca de les otres. Del llatín PINNAM.
5.- Picu: Puntu más altu d'una elevación o un monte. Del célticu BECCUS, según García Arias.
6.- Veiga: Esti términu desplícase
dende'l prerromanu *(I)BAIKA y con
elli el falante refiérese a camperes llanes tean o non rellacionaes col agua.
B.- DELLOS TOPONIMOS DE LA
FASTERA NORTE'L MACIZU PENAUBINA.
1.- Baxu Ruea:
2.- Beiforcu: Cumal de cuarcita de 1.839 m.s.n.m., que fai
llende de la Veiga Socel.lares pel
NO.
3.- Braña Muriel.los: Ruines de l'antiga braña onde poblaba la
xente de Muriel.los, pueblu averáu a
Bárzana. El primer términu d’esti
topónimu, "Braña" noma n'asturiano
a los pastos altos de montaña pal ganáu nel branu; desplícase dende'l
llatín VERANEA, "pastos de branu". El segundu términu, "Muriel.los", quiciavis tea emparentáu cola raíz
prerromana MOR(R), que pasó a sinificar "montón de
piedres"; el términu presenta vocal
inicial cerrá -u-quiciás pela
causa'l grupu [ri]. El sufixu'l topónimu parez un continuador del llatín -ella -iella.
4.- Braña Nueva:
5.- Buxalve: Braña güei abandonada
perimportante nel so tiempu. Ta na faldera de Pena Ruea. El topónimu quiciás toviere que ver con "bustiu", "bustu": llugar altu habitáu.
6.- Campa Gaspar:
7.- Campa la Cigacha: Campera al
llau'l Cuitu Pachón.
8.- Campa L.larga:
9.- Campu Faya: Cumal de 1.958
m.s.n.m. que da vista al valle Ricao.
10.- Canal Cimeru:
11.- Canal Fonderu:
12.- Cantu los Tuérganos:
13.- Col.lá de Cuanas Albas:
Collada ente'l Beiforcu
y Rebol.losas. El so altor ye de 1.779 m.s.n.m.
14.- Col.lá la Espriel.la:
15.- Col.lá L.lingleo: Gran colláu
que dixebra'l Ríu L.lindes del Ríu Ricao.
16.- Col.láu de la Moyonera: L'asturianu
"Moyón", fai referencia a la siñal de piedra o maera
que dixebra un tarrén. Quiciabes el topónimu toviere que ver col apelativu, referíu
a un llugar con abondos moyones.
17.- Col.láu'l Robezu:
18.- Col.láu Socel.lares: Colláu de
1.857 m.s.n.m., ente la Pena Mel.luque
y el Rebol.losas.
19.- Cuesta Agria:
20.- Cueva'l Mel.luque:
21.- Cuitu Pachón: Altu de
1.685 m.s.n.m. que remana tol valle Ricao.
22.- Deiforcu:
23.- El Bogón: Fonte de
La Trelda onde sal l'agua que desapaez en Los Tol.los. Ye probatible qu'esti
topónimu refiérase al sitiu u facíen la "bogada"
(Bogón=Bogáu=Bogada).
24.- El Cumal:
25.- El Cholu:
26.- El L.laseiru:
27.- El Nacimientu:
28.- El Tambarón: Probatiblemente,
nomen asina a un prau voláu na peña so Las
Infiestas.
29.- El Vegón:
30.- Endelacueva: Llugar del camín
que xube dende Parada al L.laseiru, averáu a la Cueva las Infiestas. Pudiere desplicase esti topónimu dende'l alverviu
asturianu de llugar "Ende" (cast. "ahí"). "Cueva" vien del
llatín vulgar *COUAM,
términu col que'l falante refierse a grandes furacos nel tarrén, o a otros
más pequeños.
31.- Fuechos de Colines:
32.- Fuechu L.longu: Tamién se
recueye comu Fuexu L.longu. Pa
García Arias, los topónimos tipu "Fuexu",
sedríen a desplicase dende'l llatín FOSSAM;
anque nos alcontraríemos con un problema nel casu de topónimos tipu "Fueyu",
magar que siendo equivalentes a los primeros, nun surdieron de -ss-. Ello ye lo que fai camentar al
autor que, a lo meyor, ente los topónimos del tipu "Fuexu", seyan
les que seyan les sos variantes y derivaos, habría que ver xuntura d'elementos
xenéticamente dixebraos, comu podríen ser FOSSAM,
FOUEAM y, quiciavis *FODIAM, en rellación a FODIARE.
33.- Güertu'l Diablu: Fuexu pergrande y fondu de parés verticales, colgau sol L.laseiru.
34.- L'Ablanosa: Cabaña asitiada
penriba Las Infiestas. Ye de suponer
qu'haiga bayura d'ablanares.
35.- L'Arca: Esti topónimu sedría a
desplicase dende'l llatín ARCAM; xeneralmente,
ye una aplicación metafórica anque, delles vegaes "arca" refiérese a llugares de vieyos enterramientos
megalíticos.
36.- La Cigacha:
37.- La Cardosina:
38.- La L.lastra: Paré llisa y
entornada, averada al Trabe Rolamuela.
Una "llastra" ye una
piedra lisa y plana. Pa Corominas l'orixen desta pallabra ye inciertu quiciabes
prerromanu y, al meyor, traxéronla d'Italia
los canteros que facíen ilesies na Edá Media. Pa Hubschmid, taría en
ralación col vascu "arlasta":
Llosa formada ñaturalmente.
39.- La Maserona (o Veiga Caba): Fuexu baxu'l Picu sol Prau la Siel.la. Tien unos 200 m. de llargor y casi 100
d'anchor. "Maserona" ye un
aumentativu de "masera". "Caba" ye caún de los furacos
u se sofiten los trabes del teyáu.
40.- La Moyonera: Quiciabes esti
topónimu seya a desplicase como se vió nel númberu 7.
41.- La Trelda: Llamarga pergrande qu'ocupa casi tol L.laseiru con abonda folla blandia. L'apelativu asturianu "Trelda" sirve pa nomar el barru, la folla; tamién tien un segundu sinificáu: una
variedá de papilonácea que s'emplega
pa cebar el ganáu.
42.- Las Infiestas: Mayáu con tres cabañes en pie y dos tiraes,
asitiáu nun llugar perpindiu. Esti topónimu desplícase, les más de les vegaes, dende'l
llatín INFESTUM (tarrén pundiu); en
xeneral los pueblos asina nomaos tan asitiaos en cuestes.
43.- La Rebel.lar:
44.- La Rebel.lera: Fontanal de Las Infiestas.
45.- La Veiga: Praón penriba Buxalve.
46.- Los Navariegos:
47.- Los Tol.los: Fondigonaes húmides al pie'l Cuitu Pachón. L'apelativu asturianu "Tollu", noma una fondigonada húmeda y llamargosa.
48.- L.laseiru: Con esti nome llámase
tantu a la peña en xeneral (d'otres vegaes tengo oyíu solamente La Pena), comu al puertu que ta alredor
de La Trelda. L.laseiru= ¿Latus,-a,-um?.
49.- Muezca la Capil.la: Según García
Arias l'asturianu "Moscar",
"dar un mordiscu",
"poner una
muezca" taría aniciáu nel llatín
v. *MOSSICARE < MORSICARE, "mordiscar" con bona parentela
pente les llingües romániques; asina, podríen entendese lo mesmu'l apelativu citáu como la so variante "Mozcar" y los deverbales "Muezca", "Muesca" colos derivaos del
tipu "Mozqueta".
50.- Muezca la Cigacha:
51.- Pena L'Arca: Peña de 2.082
m.s.n.m. Ye probatible qu'averáu a esti llugar haiga dalgún megalitu. El ríu La Foz, ya na Babia, arrodia un llugar (El
Vidrial), onde paez haber un castru.
52.- Pena'l Cuervu:
53.- Pena'l Robezu:
54.- Pena Mel.luque: Cumal de 2.046
m.s.n.m.
55.- Pena Redonda:
56.- Pena Ruea: Tamién se conoz esta
montaña col nome de Picu
Ruea.
57.- Pena Socel.lares: Pena que remana la Veiga Socel.lares. Nos mapes y planos asoleyaos, vien nomada comu "Picu'l
Güertu'l Diablu Norte". Tien un
altura de 2.100 m.s.n.m.
58.- Pena sol Tambarón: Peña de 2.000
m.s.n.m., ente el Picu sol Prau la Siel.la
y el Campu Faya.
59.- Penón Amenu: Cume de 2.012
m.s.n.m. N'asturianu el verbu "amenar"
desina l'aición de tirar d'una cuerda,
pero tamién de da-yos voces al ganao. Per otru llau, "amenudar" ye facer una cosa perpequeña.
60.- Penón de Ventana:
61.- Picu'l Güertu'l Diablu: Cumal de
2.140 m.s.n.m., asitiáu sol Güertu'l
Diablu. "Güertu"
desplícase dende'l llatín HORTAM.
62.- Picu sol Prau la Siel.la: Picu
de 1.993 m.s.n.m., asitiau al N. del Penón
Amenu.
63.- Pozu la Chalga: Cabaña averá al
ríu L.lamasalgá. Toma el so nome d'un pozu'l ríu. "Pozu" desplícase dende'l llatín PUTEUM. L'asturianu "Chalga"
noma a daqué cosa que s'atopa y ye pervaliosa: un tesoru, una ayalga.
64.- Pozu los Salgueiros: Pozu d'agua perfondu na metá de La Trelda, arrodiáu d'abondos
salgueros.
65 .-Prau Menés: Prau volau so la Val.lina'l Corru.
66.- Puertu Agüeria: Los topónimos
tipu "Agüeria"
preséntanse comu continuadores del llatín AQUAM, AQUARIAM, d'usu apelativu
n'asturiano, frecuente nos nomes de llugar.
67.- Ranchón: Cume de 2.162 m.s.n.m.,
la más alta de la rodiada.
68.- Rebol.losas: Cumal de 1.927
m.s.n.m. que zarra la Veiga Socel.lares
pel S. El so nome pue debese a tar les sos falderes semaes de "rebol.las": cotolles.
69.- Regatu Ruxidoriu: Regatu que baxa de Pena Ruea y pasa per Buxalve.
El so nome fai camentar qu'ha de "ruxir",
meter bien de roídu cuandu baxa con agua enforma.
70.- Ríu L.lamasalgá: Ríu que ñaz
na Campa
la Cigacha y fai, al amestase con otros regatos, el Ríu Ricao. Los nomes de llugar del tipu "l.lama", sedríen
desplicables según García Arias dende'l llatín LAMAM, FLAMMAM, LAMINAM, tres pallabres que lleven a un
mesmu resultáu; pue que pa torgar los
posibles tracamundios etimolóxicos ente elles apaecieren delles incrementaciones
o amestaúres con otres pallabres.
71.- Rolamuela: Canalizu perpindiu
asitiau ente'l Picu'l Güertu'l Diablu (2.140 m.s.n.m.), y
el Ranchón (2.162 m.s.n.m.).
72.- Santumil.lanu:
73.- Sienda'l Buracu: Camín de
cazadores que xube pela peña dende Las
Infiestas fasta la Pena'l Tambarón.
Pasa a la vera d'un cuevón.
74.- Sierros Negros:
75.- Torbaniel.lu:
76.- Trabe Rolamuela: Trabe no fondero'l
Canalón de Rolamuela. La pallabra
asturiana "trabe" noma un llugar u hai abondos
"trabes", argayos de ñeve, o que ye afayaízu pa que los haiga.
77.- Val.le Baxu: Circu cimeru de la Val.lina'l Corru.
78.- Val.lina'l Corru: Canalizu de la
cara norte'l Campu Faya.
79.- Veiga'l Bustiu: Prau voláu so la
Val.lina'l Corru.
80.- Veiga'l Robezu:
81.- Veiga'l Canchal:
82.- Veiga'l Retuertu:
83.- Veiga los Pozos: Llugar de
pastos de cabres y oveyes formáu per cuatro grandes fuexos.
84.- Veiga Caba (o La Maserona):
85.- Veiga Socel.lares: Llugar de pastos qu'ocupa un gran fuexu.
Tien abondes ruines de cabañes. L'asturiano "cellera", "celleru" noma a un zarráu pa meter
les cabres y oveyes, y tamién a un güertu bien cucháu; (otres acepciones son
les de graneru o habitación usá pa dormir).
BIBLIOGRAFIA:
-
Fano Herrero, Covadonga. (1988). "Toponimia de San Xuan de Fano"; en
LLETRES ASTURIANES, 30. Uviéu.
- García
Arias, Xosé Lluis.(1987). "De Toponimia Tebergana (IX): La metáfora ya'l
símil"; en LLETRES ASTURIANES. 26. Uviéu.
- García
Arias, Xosé Lluis.(1988). "De Toponimia Tebergana (X):
Hidrotoponimia"; en LLETRES
ASTURIANES, 30. Uviéu.
- García
Arias, Xosé Lluis.(1989). "De Toponimia Tebergana (XII): Les cavidaes, les
depresiones y lo llano"; en LLETRES ASTURIANES, 34. Uviéu.
- García
Arias, Xosé Lluis.(1991). "De Toponimia Tebergana (XIV): Les
elevaciones"; en LLETRES
ASTURIANES, 41. Uviéu.
- García
Arias, Xosé Lluis. (1977).
"Pueblos asturianos. El porqué de sus nombres". Ediciones
Ayalga, Salinas.
CARTOGRAFIA:
Consejo
Regional de Asturias. Consejería de Ordenación del Territorio, Obras Públicas,
Urbanismo y Medio Ambiente. Servicio de
Planeamiento y Normativa. (1986). "La
Plaza 77 3-3". E: 1.10.000. Uviéu-Oviedo.
Federación Española de Montañismo.
"Mapa del Macizo de Ubiña". Edición en homenaje a la memoria de D.
José Ramón Lueje. (1982). E: 1.50.000. Madrid.